Segrestos de Dawson's Field

Segrestos de Dawson's Field

32° 06′ 21″ N, 36° 09′ 24″ E / 32.1059°N,36.1567°E / 32.1059; 36.1567
Tipus	segrest d'avió
Part de	Setembre Negre de Jordània
Data	6 setembre 1970
Localització	Zarqa (Jordània) , Jordània
Estat	Jordània
Aeronau	Boeing 707
Punt de sortida	Aeroport Internacional de Ben Gurion (Israel)
Punt d'arribada	Aeroport Internacional John F. Kennedy (Nova York)
Gestor/operador	El Al
Ferits	1
Lloc web	pbs.org…

El setembre de 1970, membres del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (FPAP) segrestaren quatre vols comercials destinats a Ciutat de Nova York i un per a Londres. Tres aeronaus van ser forçades a aterrar a Dawson's Field, un remot aeròdrom abandonat prop de Zarqa, Jordània, anteriorment usat com l'Estació de Zarqa de la Royal Air Force, que aleshores esdevingué l'Aeroport Revolucionari de l'FPAP. Al final de l'incident, un segrestador fou assassinat i un altre de ferit. Aquest fou el segon cas de segrest massiu d'aeronaus, després de la fugida de la Txecoslovàquia comunista de 1950.

El 6 de setembre, el vol TWA 741 de Frankfurt del Main (un Boeing 707) i el vol Swissair 100 de Zúric (un Douglas DC-8) va ser forçats a aterrar a Dawson's Field,^[1] anomenat així en honor del mariscal en cap de l'aire Sir Walter Dawson.^[2] El mateix dia, el segrest del vol El Al 219 d'Amsterdam (un altre Boeing 707) va fracassar: el segrestador Patrick Argüello fou disparat i mort, i la seva sòcia Leila Khaled va ser reduïda i posada a disposició de les autoritats britàniques de Londres. Dos segrestadors de l'FPAP que van ser previnguts de no embarcar al vol d'El Al, van segrestar, en canvi, el vol Pan Am 93, un Boeing 747, desviant l'avió primer a Beirut i després al Caire, més que no al petit aeròdrom jordà. El 9 de setembre, un cinquè avió, el vol BOAC 775, un Vickers VC10 que venia de Bahrain, va ser segrestat per un simpatitzant de l'FPAP i portat a Dawson's Field per tal de pressionar al govern britànic perquè allibarés a Khaled.

Mentre la majoria de les 310 ostatges va ser transferits a Amman i alliberats l'11 de setembre, el FPAP va segrestar les tripulacions de vol i passatgers jueus, mantenint els 56 ostatges jueus sota custòdia, mentre alliberava els no-jueus. Sis ostatges en particular van ser mantinguts perquè eren ciutadans estatunidencs, no necessàriament jueus: Robert Norman Schwartz, un investigador del Departament de Defensa dels EUA destinat a Tailàndia; James Lee Woods, l'assistent de Schwartz i responsable de seguretat; Gerald Berkowitz, un professor de química universitària estatunidenc i jueu; el rabí Abraham Harrari-Raful i el seu germà, el rabí Joseph Harrari-Raful, dos professors escolars de Brooklyn; i John Hollingsworth, un treballador del Departament d'Estat dels EUA. Schwartz, el pare del qual era jueu, era un convers al catolicisme.^[3][4] El 12 de setembre, previ a la data límit anunciada, el FPAP va utilitzar explosius per a destruir els avions buits, mentre van anticipar un contraatac.

L'activitat de l'FPAP en territori jordà era un exemple del cada vegada major activitat palestina àrab autònoma al Regne de Jordània – un repte seriós per a la monarquia haiximita del Hussein I. El monarca va declarar llei marcial el 16 de setembre i del 17 al 27 setembre desplegant les seves forces per àrees controlades pels palestins en el que s'ha acabat coneixent com a Setembre Negre de Jordània, gairebé provocant una guerra regional que implicava a Síria, Iraq i Israel. Tanmateix, una victòria jordana veloç va habilitar un tracte el 30 de setembre en que la resta d'ostatges retinguts per l'FPAP van ser alliberats a canvi de Khaled i tres membres més de l'FPAP d'una presó suïssa.